“La tierra tiene memoria.
En esta memoria se esconde un secreto. ”

Un viatge íntim, individual i col·lectiu a través del camí de la uva, que s’inicia on es termina el senyor del trigo de “Oráculos”, l’espectacle anterior de la companyia. El anterior era trigo, tierra, crecimiento, raíz. El vi, llibertat de l’aire, fermentació, trasllat i fusió dels límits entre ebriedad i sabiduría, realitat i locura, identitat i fragmentació, “només la locura salva al món” .

Una simple pregunta, ¿com crear un joc que ens pugui servir com a pretext per gaudir d’un vi entre amics ?, ens ha portat per un camí d’asombros que no finalitza.

Asombros que nos orientaron en la investigación y propósito de construir un gran carnaval de máscaras, donde la única forma de vivir las bacanales y de encontrar a Dionisio fuese perdiéndose y donde fuese possible jugar a ser «el otro».
Un viatge que permet la fundació en el desenfreno col·lectiu del carnaval o en la intimitat de l’experiència individual sense cap coacció.

Un recorrido a través del camí de la uva que s’inicia en on finalitza el camí del trigo d’Oracles, la nostra obra anterior.

Oráculos partía de un grano de trigo, era tierra, raíz, profunditat.
La Memoria del Vino és la llibertat de l’aire, fermentació, transgressió, fusió dels límits entre la raó i la locura, fragmentació i identitat, ebriedad i sabiduría.
«Solo la locura salva al mundo.»

La intenció de “La Memoria del Vino” crea una experiència poètica, un viatge íntim i individual dins del col·lectiu seguint el camí de la uva en la cerca de la memòria ancestral i el secret de la transformació.

Es una búsqueda de la resonancia de Dionisio. Un joc en pos del esperit del vi. Des de les seves característiques més immediates i reconeixibles (olor, consistència, color, sabor ...) fins a la seva esencia més profunda.

El públic, convertit en viatgers, entra a la penombra d’una venda onírica que finalitza amb la celebració del vi amb sorprenents habitants, experiències i jocs on res és el que sembla.

En esta búsqueda en pos del secret entramos en la oscuridad de la transformación y el misterio de la tierra; se cosecha la uva, se exprime el mosto y el misterio comienza.

Los viajeros siguen esta experiencia con sus propios cuerpos, lo que los lleva, junto a los habitantes del pueblo, al umbral del invisible, a la encuentro con la niebla oscura del Hades.

Este pasaje conduce al comienzo de la Celebración: vino, fermentación, desdibujar los límites entre la embriaguez y la sabiduría, realitat i imaginació, identitat i fragmentació.

El secret, el recuerdo i Dionisos es troben en la locura del ritual.
“Sólo la locura puede salvar al mundo”.

Sentimos la llamada del misterio.
El cos no olvida, sobre tot si els permisos de gravar.